Introducció a la historia de la geometria

Hola a tots.
Primer de tot començarem amb una petita introducció a la història de la geometria, qual va ser l'origen i qui va ser el descobridor.

Geometria és la rama de les matemàtiques que s'encarrega de les propietats de l'espai.
L'origen del terme geometria és una descripció precisa del treball dels primers geòmetres, que s'interessaven per problemes com la mesura del grandària dels camps o el traçat d'angles rectes per a les cantonades dels edificis.
Aquest tipus de geometria empírica, que va començar a l'Antic Egipte, Sumeria i Babilònia, va ser refinat i sistemàtitçat pels gregs.
En el segle VI a.C. el matemàtic Pitàgoras va disposar el punt d'inflexió de la geometria científica quan va demostrar que les diverses lleis arbitràries e inconnexes de la geometria empírica es podien deduir com conclusions lògiques d'un nombre limitat d'axiomes o postulats. Aquests postulats van ser considerats per Pitàgoras i els seus discipuls com veritats evidents; però, al pensament matemàtic modern es considerava com a un conjunt de supòsits útils però arbitraries.
Un exemple típic dels postulats desenvolupats i acceptats pels matemàtics gregs és la següent afirmació: "una línia recta és la distància més curta entre dos punts". Un conjunt de teoremes sobre les propietats dels punts, línies, angles i plànols es poden deduir lògicament a partir d'aquests axiomes.

Entre aquests teoremes es troba: "la suma dels angles de qualsevol triangle és igual a la suma de dos angles rectes", i "el quadrat de la hipotenusa d'un triangle rectangle és igual a la suma dels quadrats dels altres dos costats".
La geometria demostrativa dels gregs, que s'ocupaven dels polígons i els cercles i de sus corresponents figures tridimensionals, va ser mostrada rigorosament pel matemàtic greg Euclides, en el seu llibre "Els elements". El text d'Euclides, malgrat de les seues imperfeccions, ha servit com a llibre de text bàsic per a la geometria fins a quasi els nostres dies.